La voràgine grana viatja a Ourense amb tot penjant d’un fil

Després de la derrota davant del Bilbao Athletic, sembla que Dani Vidal torna a estar a la corda fluixa

Imatge de la derrota per la mínima dels gallecs a Salamanca. FOTO: @Ourense_CF

El partit de dissabte passat, lluny de ser un partit aïllat o una ensopegada puntual, sembla que pot comportar greus conseqüències. Tot i que el resultat —0-2— i el rival —el Bilbao Athletic, l’equip més en forma de la competició— no són com per generar tant enrenou, la imatge que van oferir els granes sí que sembla ser-ho. Els tarragonins no van donar en cap moment tenir la capacitat de competir un partit a priori igualat. El gran assenyalat, com en la majoria dels casos, ha estat Dani Vidal, que, segons va avançar el Diari de Tarragona, sembla que està en la corda fluixa per seguir com a tècnic grana.

No és el primer cop en les darreres dues temporades que l’entrenador tarragoní es troba en aquesta situació. L'ultimàtum és sobre la taula, i de no guanyar aquest cap de setmana, el d’aquest dissabte podria ser el darrer partit de Dani Vidal al capdavant de l’equip. No deixa de ser curiós que projectes de llarga durada acabin depenent d’un únic partit a cara o creu. De moment, l’entrenador tarragoní ha salvat tots els match ball amb contundència, a Ourense té l’oportunitat de tornar a fer-ho.

Al marge de la continuïtat a la banqueta, és evident que l’equip no travessa el seu millor moment, sobretot en conseqüència amb els objectius que ha marcat el club. Només ha guanyat tres partits dels darrers deu, n’ha empatat els mateixos i n’ha perdut un més. Un ritme de poc més d’un punt per partit insuficient per estar en la lluita per l’ascens i fins i tot per assegurar la seva presència al play-off. Tot i els resultats, el que més ha preocupat ha estat la imatge, els tarragonins han fet certa sensació d’impotència contra rivals a priori inferiors.

Precisament el partit d’aquest dissabte és un d’aquests enfrontaments en els quals els de Dani Vidal no han estat capaços de sobreposar-se a equips d’una entitat menor. L’Ourense ha estat un dels habituals en la lluita per la permanència aquesta temporada, de fet, de les 24 jornades fins ara disputades, només n’ha viscut dues fora de la zona de descens. Situació que, en certa manera, era d’esperar, tenint en compte tot el que comporta adaptar-se a una nova categoria i a un nivell superior. A part, no s’ha de perdre la perspectiva històrica de l'equip, ja que aquest any, acabi com acabi, serà la millor classificació en la història del club.

Per tant, l’objectiu és evident, intentar aconseguir la permanència i tractar d’encadenar temporades a una categoria fins ara desconeguda. A hores d’ara, l’equip és 16è i ocupa les posicions de descens, però la situació convida a l’optimisme. Els gallecs acumulen 27 punts després de 24 jornades, i estan només a un punt de la salvació —la marca l’Osasuna Promeses amb 28 punts—. Però si l’equip vol salvar-se, la millora ha de ser notable, sobretot en fase ofensiva, on l’equip no acaba de funcionar.

Els gallecs no només no han estat encertats de cara a porteria, sinó que són incapaços de generar situacions amb claredat. És el tercer amb menys gols anotats —20 gols (0,83 pp)— i el segon amb menys gols esperats —1,29xG per partit. Xifres ofensives, que si no fos per uns registres defensius decents, serien del tot insostenibles. Els 28 gols encaixats en 24 jornades, 6è pitjor registre de la categoria, ha mantingut en certa manera aquesta inefectivitat atacant. 

Precisament aquestes debilitats són les que han d’aprofitar els de Dani Vidal si volen guanyant el partit. L’entrenador tarragoní viu una situació límit, però fins ara sempre ha estat capaç de sobreposar-se i donar un cop sobre la taula en els pitjors moments. La directiva ho té clar, l’equip ha d’aspirar i lluitar per tot, ara tècnic i jugadors ho han de demostrar sobre la gespa que estan capacitats i disposats a fer-ho.