Nou any, mateix objectiu

El Nàstic torna a casa gairebé un mes després, on s'enfrontarà a la UE Cornellà. La intenció és començar l’any tal com va acabar l’anterior i conservar la bona dinàmica

La competició torna després d’una aturada nadalenca de més de quinze dies; en concret, al Nou Estadi Costa Daurada. El Nàstic, després d’un mes de novembre molt complicat, va tancar l’any de la millor manera possible, tot aconseguint sumar nou dels darrers dotze punts. Però els resultats no van ser l’única millora, ja que el joc i la imatge de l’equip van ser clau en la seva consecució. L’equip tarragoní té l'oportunitat de donar continuïtat a aquesta dinàmica tan positiva, demà, contra la UE Cornellà, i donar la benvinguda al 2024 de la millor manera possible.

Dinàmiques

La diferència en les dinàmiques en què arriben tots dos equips és significativa, ja que s’observen patrons de puntuació molt diferents. Tarragonins i cornellanencs estan separats per vuit punts i set posicions —en favor de l’equip grana—, una distància que es manifesta en el ritme de puntuació de tots dos equips al llarg de la competició, els quals, després de disset jornades, gairebé es troben ja al seu equador.

Els tarragonins han tingut ratxes clarament marcades, un inici fulgurant, un novembre desastrós, i un desembre que torna a convidar a l’optimisme. L’equip tarragoní va passar de sumar disset de vint-i-un punts possibles en les primeres set jornades, a només sumar-ne tres de divuit en les següents sis jornades. Tal dinàmica es va revertir amb un molt bon mes de desembre en què l’equip en va sumar nou de dotze possibles. En definitiva, l’equip grana ha patit grans alts i baixos, i d’aquí la necessitat de consolidar un altre cop una dinàmica positiva que sigui estable i que permeti garantir un bon ritme de puntuació.

En canvi, la UE Cornellà ha viscut una realitat totalment oposada a la del Nàstic. La diferència en la taula és evident, i és fruit de la regularitat de puntuació de l’equip verd-i-blanc. Ha estat un equilibri a la baixa en el qual les victòries han anat arribant de forma aleatòria sense constància, ni positivament ni negativament. De fet, des de la tercera jornada, els cornellanencs no són capaços d’encadenar més de dues victòries seguides, però només han encadenat més d’una derrota consecutiva un sol cop aquesta temporada.

El rival

A l’hora d’analitzar el rival, es fa palesa que és un equip molt difícil de descriure, ja que no destaca ni de manera positiva ni negativa en cap àmbit concret del joc. Les dades el situen com un perfecte equip de mitja taula, ha perdut, guanyat i empatat gairebé els mateixos partits —cinc, sis i sis respectivament—, i té una diferència de gols mínima —divuit gols marcats i disset encaixats.

Per tant, l’equip no es mostra estrictament defensiu, perquè tot i tindre uns bons registres, no estan al nivell dels millors equips de la categoria. Però tampoc no és ofensiu, perquè tot i tindre unes dades remarcables, tornen a no estar entre els grans registres de la competició. Pel que fa als resultats habituals, passa el mateix, la mitja de gols anotats en les disset jornades que han jugat ha estat de poc més de dos per jornada, justament en la mitja.

Tota aquesta conjunció de factors converteix l’equip cornellanenc en un rival completament imprevisible i molt difícil de desxifrar. El que sí que queda clar és que excepte tres matxs, els altres catorze disputats s’han decidit per un gol o menys de diferència, un fet que demostra una gran igualtat i parla molt positivament de la gran competitivitat de l’equip verd-i-blanc, que ha tingut opcions fins als últims instants en gairebé tots els partits.

Però, quin és l’esquema i quins són els pilars de l’equip? El dibuix tàctic dels cornellanencs es basa fonamentalment en una defensa de tres o de cinc segons si alinea laterals o més aviat extrems amb major vocació defensiva. La línia defensiva és custodiada per un doble pivot inamovible que dona molta estabilitat a l’equip. I, finalment, l’atac, que en les darreres jornades ha estat molt condicionat per una baixa molt important i que varia segons el dibuix defensiu de l’equip.

En defensa, Eudald Vergés —lateral esquerre— i Andreu Hernández —central— són inamovibles i acumulen tots dos més de quinze titularitats en disset jornades. També són fonamentals en l’esquema Yaroslav Meykher, encarregat de custodiar la porteria verd-i-blanca, i Marc Vilaplana, central molt assentat a l’onze independentment del sistema. Tot i això, altres peces com Kike López al lateral dret, i Kike Ríos i Sergio Ayala al centre de la defensa, també acumulen molts minuts.

En canvi, el mig del camp té dos noms i cognoms, Antonio Caballero i Toni Arranz. Ambdós han disputat la totalitat de les jornades i ronden els mil-cinc-cents minuts, fet que demostra que estan totalment establerts i consagrats en l’onze. Són, sens dubte, dos dels jugadors més importants de l’equip, donat que no només vigilen la rereguarda sinó que també tenen un paper clau en la creació ofensiva i en la gestió de les transicions de l’equip cornellanenc.

En l’atac, les figures també són clares, tot i que les lesions compliquen la regularitat necessària. Canario i Clau Mendes, amb set i sis aportacions de gol respectivament, són els dos grans generadors ofensius de l’equip. Però des de la jornada dotze contra el Real Unión, Mendes és baixa per una lesió a l’isquiotibial de la cama dreta. És un cop molt dur per l’equip, que tot i el bon rendiment de Marc Tenas com a substitut, troba a faltar un dels seus principals referents.

Pla de partit

En conclusió, tot i les baixes i la manca de regularitat pel que fa als resultats, el Cornellà pot arribar a ser un equip molt enganyós. Li ha costat sumar de tres en tres, però ha lluitat i ha tingut opcions en pràcticament tots els partits que ha disputat, convertint-se així en un equip molt perillós. Aquest perill està evidentment molt condicionat per la baixa d’una de les referències ofensives de l’equip, Clau Mendes, que sembla que no estarà disponible pel partit de demà.

Pel que respecta al Nàstic, durant tota la temporada ha donat una molt bona cara a casa, acompanyada d’uns grans resultats. L’equip es troba molt segur a un Nou Estadi Costa Daurada que ha esdevingut una mina d’or pels de Dani Vidal. Cal consagrar tal joc i resultats i amb regularitat també fora de casa si els granes volen continuar vius en la lluita per l’ascens. Només són a sis punts del líder, però a un de caure fora de play-off, de manera que cada punt serà determinant d’aquí a final de temporada.