top of page

Nàstic i Barça Atlètic, dos equips en combustió

Els tarragonins enfronten un partit clau per a revertir una dinàmica al límit de l’esclat: contra un filial blaugrana a la deriva i amb la visita d’un vell conegut


Imatge de la darrera jornada en la qual els blaugranes van caure per 2-3 al Johan Cruyff. FOTO: FC Barcelona B.
Imatge de la darrera jornada en la qual els blaugranes van caure per 2-3 al Johan Cruyff. FOTO: FC Barcelona B.

La situació dels grana sembla, a hores d’ara, pràcticament insostenible, amb tres victòries en les darreres onze jornades. Són uns resultats ja de per si negatius, als quals s’hi ha de sumar una imatge d’inconsistència i impotència encara més preocupant. Tot aquest cúmul de factors semblava el còctel perfecte per a fer fora un Dani Vidal al fil de l’abisme. Però, tot i la derrota a Ourense i el suposat ultimàtum que la directiva havia plantejat, l’entrenador tarragoní dirigirà com a mínim un partit més des de la banqueta grana.


Encara compta amb el suport de l’afició, i els jugadors són conscients d’allò que han aconseguit des de la seva arribada, però és evident que necessita començar a trobar solucions amb urgència. Si l’equip vol continuar aspirant als objectius fixats a principi de temporada, ha de començar a sumar de tres en tres amb gran regularitat. Els granes han caigut a la setena plaça, i ja són a sis punts del segon classificat, després de sumar 5/15 en les darreres cinc jornades i d’acumular dues derrotes consecutives.


En el cas dels blaugranes la situació encara és més alarmant, i ja ha comportat un canvi a la banqueta. Els culers han passat de quedar-se a un gol d'aconseguir l’ascens a Segona Divisió la passada temporada a lluitar per no caure a la Segona Federació aquest curs. Després de vint-i-cinc jornades, ocupen la dinovena plaça i són l’únic equip, junt amb el cuer, l’Amorebieta, amb els mateixos o menys punts sumats que partits disputats —vint-i-cinc. Els barcelonins són un miratge de qui van arribar a ser, fruit d’una desbandada que ha provocat una renovació obligada de gairebé tota la plantilla.


Amb la sortida d’Unai Hernández —fins ara el millor de la temporada amb 11G+A en vint partits— direcció a l'Aràbia Saudita, ja no queda a la plantilla cap dels onze titulars de la tornada de la final del play-off d’ascens. Dels onze, dos van marxar a dos equips de la mateixa categoria —Moha Moukhliss al Murcia i Marc Vidal ql Celta Fortuna. La resta estan en dinàmiques d’equip de Primera Divisió, tot i que en diferents països, repartits per Espanya, França i Anglaterra.


Després de perdre tot aquest talent i l’entrenador que el va fer funcionar —un Rafa Márquez que va decidir formar part de l’equip d’Aguirre al capdavant de la tricolor— la tasca era realment complicada i així s'ha demostrat. Albert Sánchez va estar l’encarregat d’intentar donar sentit a un equip en plena reconstrucció, amb un objectiu que ara, amb perspectiva, semblava poc realista. Tot i això, els resultats han estat molt més negatius del que s’esperava, i l’equip sobretot s’ha mostrat tendre a l’hora de tancar els partits.


En atac sempre és un conjunt capaç; de fet, en qüestions golejadores ocupa la mitja taula, amb gairebé els mateixos gols anotats que esperats —trenta-un gols en vint-i-cinc jornades (33,75 xG). Però en defensa tot és més problemàtic: l’equip és el cinquè que més gols ha encaixat, amb trenta-vuit gols en les mateixes jornades. El que més sorprèn és la xifra de gols esperats en contra (xGC), l’equip és dissetè en claredat d’ocasions concedides, és a dir el quart que menys ocasions clares concedeix. Per tant, no és tant un problema de sistema o estratègia defensiva com d’efectivitat i concentració en els moments clau. Intentar reconduir aquesta situació serà la tasca del nou tècnic blaugrana, Sergi Milà, que gairebé acumula vint anys de recorregut al futbol formatiu del club.


Així doncs, un Nàstic ja de per si convuls i en un moment crític tant en números com en sensacions, rep un rival encara en pitjor situació. Tots dos equips necessiten guanyar per a començar a revertir situacions que, si s’allarguen en el temps, podrien comportar més conseqüències. Dani Vidal viu, sens dubte, el pitjor moment com a entrenador grana, però contra tot pronòstic tindrà una oportunitat més de demostrar l’entrenador que és. L’equip, de la mà d’una afició conscient del moment tan delicat que viu el club, ha de donar un cop sobre la taula si vol continuar en la lluita per l’ascens.

Comentarios


bottom of page