Nàstic, Ponfe i un subcampionat en disputa

El duel per la segona plaça es disputarà al Nou Estadi Costa Daurada amb una previsió de més de deu mil aficionats

Imatge de la derrota dels ponferradins per la mínima a casa davant el Lugo. FOTO: ZCF Oficial

La Primera Federació, malgrat tenir un recorregut de només quatre temporades, ha demostrat any rere any que és una de les competicions més anivellades del futbol espanyol. Però la igualtat que es viu aquest curs no té precedents. En aquest punt de la temporada —amb 29 jornades disputades—, mai no s’havia donat que només un equip superés la barrera dels 50 punts. El registre més baix fins a aquesta temporada era de quatre equips, la 2022/23. Aquesta igualtat a la zona alta s'estén per tota la classificació —16 equips han sumat 35 punts o més—, el millor registre històric, superant els 13 equips de les temporades 2021/22 i 2022/23.

Dos exemples perfectes d’això en són el Nàstic i la Ponferradina, dos candidats a l’ascens que demà es veuran les cares en un partit clau per a la segona plaça. En aquests moments però a la temporada passada, els tarragonins ocupaven exactament la mateixa tercera plaça, però amb nou punts més, un biaix significatiu en la puntuació fruit de la lleugera pèrdua de nivell de l’equip. El millor exemple és el que s’ha viscut aquest cap de setmana a Zamora, on els de Dani Vidal van deixar-se dos punts al temps afegit. Aquesta tònica l’han patit els tarragonins durant tota la temporada: tot i ser el millor equip de la categoria a les primeres parts, són el dotzè a les segones, uns registres que són preocupants.

Però el que viuen els tarragonins no és aliè a la resta de la categoria. De fet, el seu rival aquesta jornada viu una situació semblant. Els ponferradins han sumat tres punts menys que la temporada passada, però ocupen tres posicions més —eren cinquens en aquest moment. Això demostra tant el biaix a què s’ha fet referència com el bon moment dels castellanolleonesos. Fins a la derrota de la darrera jornada a casa, contra un Lugo en ratxa, portaven quatre partits imbatuts, guanyant-ne tres dels quatre.

La bona dinàmica és fruit d’un nivell defensiu excepcional, dels millors de la categoria. Els ponferradins han encaixat només dos gols en les darreres cinc jornades, unes xifres que no són ocasionals, ja que així ha estat durant tota la temporada. Els castellanolleonesos són l’equip que menys gols ha encaixat —27 en 29 jornades. El que sorprèn són les xifres de gols esperats en contra, pel fet que dels 1,45 que els generen, només n’encaixen 0,9 per partit. Això en gran part és gràcies a Andrés Prieto, que porta una mitjana de 3,5 aturades per partit.

Aquests grans registres defensius venen acompanyats d’un dels millors atacs de la categoria. El plantejament ofensiu aposta per la verticalitat i l’efectivitat. Els ponferradins són el segon equip que més gols ha transformat aquesta temporada —42 en 29 partits, amb una mitjana d'1,4 pp. El que més deixa astorat és que són cinquens en gols esperats —1,59 xG per partit—, cosa que converteix els castellanolleonesos en un dels equips més efectius de tota la categoria. I tot això sense necessitat de dominar la pilota o un excés innecessari de possessió, ja que amb menys d’un 50% de possessió mitjana, han estat capaços de produir més d’onze tirs per partit.

El conjunt de dades reflecteix la gran temporada dels ponferradins. Els tarragonins en són conscients després de viure-ho en primera persona. Malgrat tenir més possessió que la Ponfe, el domini dels locals va ser total. Amb vuit tirs —cinc més que els granes—, quatre dels quals van anar a porteria —tres més que els granes—, els ponferradins van fer gala de la seva verticalitat. Tal canal ofensiu es va concretar durant la segona part, un dels deures dels tarragonins. En deu minuts els castellanolleonesos van sentenciar el partit amb dos gols que van deixar en evidència un Nàstic sense resposta.

En definitiva, els de Dani Vidal reben aquest cap de setmana un dels millors equips de la categoria. Ho fan estant lluny de la seva millor versió i, així i tot, els tarragonins estan només a dos punts, i és en partits com aquests que es poden decidir temporades. Per a ser un dels millors s’ha de guanyar els millors, i això hauran de fer els granes si volen aspirar a tot. El partit, d’una exigència màxima, marcarà a quin nivell estan els de Dani Vidal. Per sort és a casa, davant el seu públic, i amb el gran ambient que es preveu, tot serà més fàcil.