Tancament d’any a Salamanca amb el subcampionat en disputa

El Nàstic visita aquest dissabte l’Unionistas en el darrer partit del 2024, amb tot obert a la zona alta de la classificació

Imatges de l’empat entre salmantins i txuri-urdin de la darrera jornada. FOTO: Unionistas CF

Els de Dani Vidal posen aquest cap de setmana el punt final a un any que per escassos trenta segons podria haver estat històric. Tot i no aconseguir el somni de l’ascens és impossible no elogiar l’any en què el Nàstic s’ha consolidat com un dels grans equips de la categoria. Mantenir aquest nivell ha de ser precisament el propòsit principal de cara al 2025, any en què els granes pretenen repetir la gesta aconseguida aquesta passada temporada, però aquest cop amb un final diferent.

Per aconseguir-ho, l’equip ha de recuperar la dinàmica que va arrossegar durant un mes de novembre il·lusionant, en el qual els granes van sumar deu punts dels dotze possibles —firmant tres victòries i un empat en quatre jornades. En aquest sentit, la victòria del darrer cap de setmana al Nou Estadi va ser clau, sobretot de cara a sortir d’una dinàmica que començava a ser preocupant. La categoria està més igualada que mai, i això dificulta —i de quina manera— trobar la regularitat necessària per sumar de forma consistent. Aquest és precisament el repte dels de Dani Vidal, aconseguir l’estabilitat que els permeti acumular un bon ritme de puntuació.

El pròxim repte té lloc aquest dissabte, a Salamanca, contra l’Unionistas, l’únic equip de la categoria que no coneix la derrota dels del mes de setembre —sense comptar la copa. Els blanc-i-negres acumulen onze jornades consecutives imbatuts, amb un balanç de nou empats i dues victòries. Però, tot i la imbatibilitat, els salmantins ocupen la novena posició a causa de la gran quantitat d’empats acumulats aquesta temporada. Això és un reflex de la igualtat que caracteritza la categoria i de la importància que té guanyar partits en una Primera Federació on dos punts més o dos punts menys poden catapultar o enfonsar un equip en la classificació.

En aquest sentit, resideixen tant la gran virtut com el gran defecte d’aquest equip. L’Unionistas és l’equip que menys partits ha perdut aquesta temporada —dos dels disset disputats, dos menys que els seus perseguidors. Però també és el segon equip que menys n’ha guanyat —quatre dels disset disputats— només per darrere de l’Amorebieta, cuer, i empatat amb l’Ourense, el Sestao i el Barça Atlètic. Són uns registres molt oposats que demostren la seguretat i la fortalesa dels salmantins, un equip molt difícil de batre, però també la poca capacitat de desequilibrar els partits que tenen. Tals dades són difícils d’explicar si les analitzem apartat per apartat. Els blanc-i-negres han marcat els mateixos gols que els granes, n’han concedit dos menys i han perdut tres partits menys. Però estan sis posicions per darrere dels tarragonins, amb cinc punts menys —23 i 28 respectivament. 

En canvi, en el balanç entre el rendiment dels salmantins a l’Estadi Municipal Reina Sofia i fora de casa sí que es pot veure una tendència clara. L’equip mostra defensivament una regularitat molt parella independentment de l’escenari en què es disputin els matxs. Ha encaixat els mateixos gols: nou —tot i que ha disputat un partit menys com a local. Però en atac hi ha un gran biaix entre la visió oferta a Salamanca i la que s’ha pogut veure a la resta de la geografia espanyola. Els blanc-i-negres han vist porteria catorze cops a casa, gairebé el doble de gols que han estat capaços de transformar a terres desconegudes: vuit.

El Nàstic, doncs, visita aquest cap de setmana un estadi que només ha vist perdre el seu equip un cop aquesta temporada. No només això, sinó que és l'únic escenari en què els blanc-i-negres han estat capaços de sumar victòries, un resultat que encara desconeixen fora de casa. És una plaça complicada en la qual els tarragonins tenen l’oportunitat de tancar un any amb record de la millor manera possible, lluitant pel subcampionat i intentant atansar-se a una primera plaça cada cop més propera.