Tornada al Nou Estadi amb mig peu a la final

Tarragonins i ceutins es juguen el pas a la final de la promoció d’ascens després de l’empat a dos de l’anada, el qual deixa els granes amb l’eliminatòria molt encaminada

Aquest diumenge al Nou Estadi Costa Daurada es decidirà si Nàstic o Ceuta passen a la final de la promoció d’ascens a Segona Divisió. L’anada a la ciutat autònoma no va defraudar, i es va viure un apassionant partit que finalment va acabar amb empat a dos, un resultat molt positiu pels granes, que, en cas d’empat al final de la pròrroga, passarien de ronda. A aquesta situació s’hi ha de sumar la baixa molt sensible de Cristian Rodríguez, expulsat al partit d’anada, que pot ser fonamental.

Un Ceuta desdibuixat lluny de l’Alfonso Murube

Un dels factors que pot ser determinant en el desenvolupament del partit és, sens dubte, el rendiment dels ceutins fora de casa. L’equip, després d’una gran temporada, i sobretot d’una molt bona segona volta, no ha estat capaç de sumar amb la regularitat lluny de l’Alfonso Murube com ho havia fet a casa. El conjunt, que ha resultat el tercer millor local del seu grup en sumar un total de quaranta-un punts a casa —la mateixa xifra que els tarragonins—, ha estat el novè millor visitant.

El Ceuta només ha sumat vint-i-un dels cinquanta-set punts possibles fora de casa, perdent més partits dels que ha guanyat —cinc victòries i vuit derrotes—, un problema que ha radicat en totes les facetes del joc, però sobretot en la defensiva, ja que l’equip ha rebut més del doble de gols fora que a casa, disputant els mateixos partits, unes dades que, tot i la bona temporada i el bon nivell demostrats a l’anada per part dels ceutins, generen cert optimisme entre els tarragonins.

El fortí tarragoní a casa

Tal situació dels ceutins fora de casa contrasta amb la dels tarragonins com a locals. Els grana han estat el millor local del seu grup, amb dotze victòries en dinou partits al Nou Estadi Costa Daurada. Només han perdut dos partits, i sens dubte el seu gran èxit ha estat defensivament, amb deu gols encaixats —la segona millor dada de la categoria, que té encara més sentit en la situació actual del Nàstic, que només necessita no perdre, ja que no hi hauria penals en cas d’empat en el global de l’eliminatòria.

El club, conscient d’això, també ha volgut aportar i crear l’atmosfera necessària per aconseguir el bitllet a la final de la promoció d’ascens. Després de vendre tota l’anella inferior, el club ha decidit anar obrint les parts de preferent superior, tot i que les pastilles laterals encara no estan a la venda. Això significa que s’espera un Nou Estadi Costa Daurada a rebentar, amb un ambient semblant al que es va viure fa escassos mesos al matx contra el Depor, en el qual es va aconseguir una atmosfera clau pel profit grana.

Un resultat enganyós

Finalment, cal destacar l’actualitat més immediata —concretament, el que va succeir en el partit d’anada. Tot i que el resultat va ser molt positiu pels interessos granes, en alguns instants el partit va generar unes sensacions que pocs cops s’havien donat aquesta temporada. El Nàstic, molt eficaç en la pilota parada, va aconseguir treure un empat clau després d’un partit molt complicat a Ceuta. La figura d’Uche al mig del camp va escenificar perfectament el domini ceutí a través d’una gran pressió alta que per moments va ofegar un Nàstic sense resposta.

Uche, imponent a mig camp, al partit d’anada a l'Alfonso Murube Stadium. FOTO: AD CEUTA FC

Però els tarragonins han demostrat que saben patir tot i que el rival domini més la pilota i el ritme el joc. El que va sorprendre va ser la fragilitat en camp propi. Normalment, els granes, tot i concedir metres, eren pràcticament inexpugnables de tres quarts de camp en endavant, i semblava impossible crear perill a la porteria d’Alberto Varo. Això no va passar diumenge passat en un partit en què el Nàstic va patir molt en la defensa de l’àrea pròpia.

Tot i això, els tarragonins van ser summament competitius, i fins i tot van ser capaços, en dues ocasions, de sobreposar-se a gols rivals i empatar el partit. De fet, si no arriba a ser pel gol anul·lat en els darrers minuts, podrien haver guanyat un matx que per moments semblava perdut. Això, sumat al gran rendiment a casa i a la rebuda que oferirà una afició desitjosa de play-offs, ha de fer somiar tota Tarragona amb l’oportunitat de tornar a disputar una final de promoció d’ascens després de dos anys.