Tot per decidir a la Nueva Condomina

L’empat a u entre el Nàstic i el Reial Múrcia ho deixa tot obert a una tornada en què els tarragonins hauran de guanyar per ser a la final

Imatge de l’empat a u entre el Nàstic i el Reial Múrcia a l’anada de les semifinals del play-off d’ascens. FOTO: Nàstic Digital.

Nàstic i Reial Múrcia tornaran a veure’s les cares aquest pròxim dissabte, aquest cop en la tornada de les semifinals del play-off d’ascens a Segona Divisió. I ho faran sense xarxa, en un partit en el qual tots dos es juguen la temporada. Després de l’empat a u de l’anada, tot queda pendent d’un matx on tot està per decidir, on els de Luis César hauran de guanyar per poder arribar a la tan desitjada final.

El partit, tot i que no va determinar en cap cas l’eliminatòria, encara igualada, sí que va deixar entreveure quines poden ser les claus del pròxim enfrontament entre murcians i tarragonins. Els granes van firmar un partir bastant decebedor, sobretot en la fase ofensiva, que havia estat un dels aspectes més destacats de la temporada tarragonina. Mancada d’idees per part d’un Nàstic que es va topar durant la primera part amb una defensa inexpugnable, però tot va canviar a la segona part.

L’entrada de Pablo i un canvi en el plantejament, que apostava per un joc més directe —tractant de carregar l’àrea amb constants centrades—, van capgirar el partit. La seguretat demostrada pels murcians durant una primera part en què no van concedir pràcticament perill es va transformar en una lleugera sensació de dubte. Sobretot en la defensa de l’àrea, amb l’aparició d’una referència com l’asturià, que va ser tot un mal de cap per la defensa rival. En aquest sentit, Gazzaniga va ser qui més dubtes va generar, en ser indecís a l’hora de sortir i imprecís amb la pilota als peus, un aspecte en el qual el Nàstic ha d’incidir, ja que a l’anada només va provar en dues ocasions al porter argentí.

Els granes, però, sense millorar massa en l’encert individual, van aconseguir empatar el partit, precisament amb un gol de Pablo. L’asturià va posar les taules en el marcador i, fins i tot, va poder gaudir de dues ocasions per marxar amb avantatge a Múrcia. Tal versió ofensiva dels de Luis César és difícil d’empitjorar, i ha de ser clau en la tornada, tenint en compte que el Nàstic necessita guanyar per passar de ronda. Tot i que és evident que aquest rendiment ofensiu va estar condicionat, en gran part, pel fet d’enfrontar-se a la millor defensa de la competició.

És just en aquesta faceta que els granes tenen més marge de millora. Sense veure un Reial Múrcia excessivament inspirat, els de Luis César van patir en diversos moments del partit i van generar certa sensació d’impotència. Sobretot per un sector esquerre on Joan Oriol, lateral veterà amb gran vocació ofensiva, i Enric Pujol, amb només dos partits amb el primer equip, no van poder frenar un Pedro Benito molt incisiu. Ell va ser l’encarregat de fer el gol murcià, però ara està per veure si l’equip és capaç de traslladar aquest nivell com a visitant a la Nueva Condomina.

L’equip no ha rendit a casa com s’esperava i s’ha enrarit tot generant un ambient més aviat tens. Això pot ser un factor clau en l’atmosfera i la pressió que es pugui generar en un estadi que ja ha fet notar el seu malestar. Aquesta pressió local els tarragonins l’hauran d’aprofitar per trencar una dinàmica com a visitants que, en cas de no superar-se, suposarà el final de la seva temporada. Els de Luis César necessiten guanyar fora de casa per passar a la final del play-off d’ascens —on no guanyen des del dos de febrer, és a dir des de fa més de quatre mesos.

Els granes s’hauran de sobreposar a la dinàmica límit si volen continuar en la lluita pel tan anhelat ascens. La història està del cantó grana, ja que els tarragonins no saben què és caure en unes semifinals d’ascens a Segona Divisió des de la renovació de l’actual Primera Federació. Precisament a aquesta experiència i, sobretot, a un bon futbol, hauran d’al·ludir si volen guanyar el partit a vida o mort que demà els enfrontarà al Reial Múrcia. Ara sí, sense xarxa ni segones oportunitats possibles, ja només val guanyar o guanyar.