Un derbi català que pot valer una segona plaça clau

Culers i granes es veuen les cares en un partit en què es juguen tenir l'avantatge de camp durant els play-offs

Tant el Nàstic com el Barça Atlètic ja han complert amb l'objectiu principal de la temporada, que era estar a les eliminatòries d'ascens. Tots dos van arribar a somiar en diferents moments amb l'ascens directe, i, de fet, si els culers haguessin guanyat el Deportivo la darrera jornada s’haurien quedat a només un punt. Però això no ha de desvirtuar dos recorreguts que han complert amb les expectatives de la temporada, malgrat que encara no estigui tot aconseguit. Per això, tots dos lluitaran en les dues jornades restants per una segona plaça clau.

Dinàmiques

Pel que fa a les dinàmiques, cal destacar la regularitat que tots dos equips han tingut al llarg de la temporada. Amb l’excepció dels fatídics mesos d’octubre i novembre pels granes, i de desembre pels barcelonins, ambdós han estat pràcticament de principi a fi instaurats a la zona noble de la classificació. I el més curiós és que ho han fet vivint realitats totalment oposades pel que fa a dues idees futbolístiques contraposades.

Cal remarcar que, tot i que la diferència entre tots dos equips s'ha reduït a tres punts després de la darrera jornada, fins al duel directe de la darrera setmana els culers lluitaven per l'ascens directe. En cas d'haver guanyat el Deportivo —líder de la classificació— haurien quedat a un punt del lideratge quan faltaven dues jornades, però els barcelonins no van estar capaços d’emportar-se un partit igualat i amb molta polèmica, el qual va acabar decidint Lucas Pérez a pilota parada.

Això, sumat a la victòria del Nàstic a casa contra la SD Logroñés per dos gols a un, ha provocat que ambdós conjunts arribin en plena lluita per la segona plaça. Ara mateix els culers tenen tres punts més que els granes, però de moment tenen la diferència de gols particular perduda, segura a la victòria per la mínima dels tarragonins al Nou Estadi. Per aquesta raó, el Nàstic, en cas de guanyar, dependria de si mateix per ser segon —i fins i tot en cas d'empat, si els granes guanyessin la darrera jornada i els culers perdessin, també serien segons.

El rival

Però, què cal esperar de l'equip de Rafa Márquez? Al marge de les individualitats, cal destacar quines han estat les fortaleses d’un dels millors equips de la categoria. Com la majoria dels planters i equips joves, el Barça B és un equip divertit i sobretot descarat. Tenint en compte la filosofia de club, és evident que tracta de tindre un paper molt propositiu a través de la pilota i el control del joc.

El que sorprèn d’aquest equip és que, al marge de la qualitat habitual en el planter d’un dels millors clubs del món, s’hi ha sumat un to físic molt alt. L’equip imposa un ritme de pressió i de joc molt més alt que l’equip d’anys anteriors, en què la qualitat anava, molts cops, en detriment de l’aspecte físic. Això s’ha traduït en un equip molt agressiu en la pressió, que intenta viure sempre a camp rival, i a més a més, que està tenint una gran efectivitat en fase ofensiva.

Aquesta efectivitat, que en gran part ha passat pel trident integrat per Pau Víctor —el gran artiller d’aquest equip i màxim golejador de la categoria amb disset gols i quatre assistències en vint-i-quatre partits—, acompanyat de Naim Garcia —que, tot i només portar cinc participacions de gol, dona moltíssim a l’equip des de la banda dreta— i de Diego Percan —que intercanvia la punta d’atac amb Pau Víctor i, tot i que és baixa per lesió, ja acumula cinc gols i dues assistències. Tots tres són els principals responsables que, amb cinquanta-sis gols a favor, l’equip sigui el tercer més golejador.

Pau Víctor, la referència ofensiva de l’equip blaugrana. FOTO: Javi Ferrándiz

Tanmateix, tot aquest arsenal ofensiu i aquesta pressió constant no les sosté només la part atacant, sinó que té un paper clau el centre del camp. Els noms que han estat els encarregats de fer jugar l’equip aquesta temporada són el de Marc Casadó o Marc Bernal al pivot —aquest segon, de només setze anys i més de metre noranta d’alçada, és una de les grans promeses culers—, acompanyats de Moha Moukhliss, Unai Hernández i Aleix Garrido —actualment lesionat— ocupant els interiors.

Finalment, el punt més feble d’aquest equip és, segurament, la defensa. No per la falta de noms o la mala planificació, sinó tot el contrari. Els dos millors jugadors en defensa, Pau Cubarsí i Hèctor Fort, han hagut d’abandonar l’equip a mitja temporada perquè van passar a formar part del primer equip. Són dues baixes molt sensibles que, sumades a la lesió de Mamadou Mbacke, han deixat la defensa sota mínims. Això ha provocat que l’equip patís molt i encaixés trenta-nou gols aquesta temporada, i així ha esdevingut l’equip més golejat d’entre els vuit primers classificats.

Pla de partit

Finalment, quant al pla de partit, cal destacar el bon rendiment del Nàstic contra els quatre planters de la categoria. Dels set partits que ha disputat contra ells, n’ha perdut només un, contra l’Osasuna B, en el pitjor moment de la temporada. En aquest sentit, és important ressaltar tant l’experiència de l’equip tarragoní com un sistema de joc molt ben plantejat per aturar equips molt divertits però amb carències defensives destacables.

De totes maneres, el que sens dubte marcarà el partit serà l’actitud amb la qual tots dos conjunts surtin al camp. Els barcelonins juguen a casa, però en tindre un avantatge de tres punts, en principi no tindrien necessitat d’arriscar en buscar la victòria. En canvi, els tarragonins necessiten guanyar per poder dependre de si mateixos en la darrera jornada, una necessitat de puntuar que, junt amb la gran presència de públic tarragoní que es desplaçarà a l’estadi Johan Cruyff, ha de donar a l’equip la motivació necessària per a un derbi amb gust de final.