Un enfrontament d'alçada per refer-se del sotrac

El Nàstic s’enfronta a la Reial Societat B en el primer gran matx de la temporada després de la dura derrota soferta a Barakaldo

Imatges de la victòria dels bascos per un gol a zero contra un gran Lugo. FOTO: CD Lugo

Els tarragonins van patir la primera derrota de la temporada el passat divendres a Barakaldo. Sannadi va explotar les febleses d’un Nàstic poc contundent en totes dues àrees i que va perdonar en atac i en defensa, perdent així un partit molt seriós, però poc eficaç. Tals símptomes es van començar a intuir durant la pretemporada, però encara no s’havien materialitzat en forma de derrota.

D’aquesta manera, els granes deixen de formar part del grup d’equips encara invictes, del qual ja només en formen part la Cultural Lleonesa i el Reial Unió. Tanmateix, sí que es troba entre els sis equips que encara compten amb només una derrota en el seu caseller, tal com ho fa, precisament, el seu pròxim rival, la Reial Societat B, que només va perdre contra el Sestao River en un partit a casa en què van passar molt poques coses. Però , abans de conèixer en profunditat quin és l’estat dels bascos, cal fer una retrospectiva al voltant de l’equip grana.

Tot i que només s’han disputat cinc jornades, i encara és aviat per extreure’n conclusions, és significatiu comparar les dades amb les de la temporada passada. Els tarragonins, a hores d'ara, només havien marcat un gol més; per tant, es veu com el nivell ofensiu —que ja va ser un dels grans deures de l’equip aleshores— es manté. En canvi, en defensa els canvis són significatius. Els tarragonins han encaixat tres gols més en les mateixes jornades, i en conseqüència han obtingut cinc punts menys. Així doncs, queda clar que l’equip necessita recuperar la seva millor versió en defensa per compensar un atac sense grans xifres, però sí consistentment estable.

Una situació idèntica és la viscuda aquest estiu a l’equip basc. La temporada passada van tindre unes xifres anotadores dintre de la mitja —de fet, millors que les del Nàstic—, però la poca efectivitat defensiva va provocar que caiguessin a la part mitjana de la taula. Les xifres demostren que els txuri urdin no són un filial comú; a diferència del Barça Atlètic i el Celta Fortuna, no gaudeixen d’un talent diferencial en atac capaç de sostenir unes flaqueses defensives pròpies de l’edat.

A conseqüència d’aquesta necessitat de millora, sumada a la casuística concreta dels filials a l’hora d’incorporar i perdre jugadors, l’estiu ha estat mogut a Zubieta. Els millors jugadors de la passada temporada, com Jon Aramburu, Pablo Marín o Jon Magunazelaia, ja formen part de la disciplina del primer equip. La resta —fins a dotze jugadors— han sortit majoritàriament lliures, i han estat compensats amb catorze incorporacions, la majoria provinents de la Reial Societat B o el Juvenil txuri-urdin.

Per tant, encara és aviat per determinar de què és capaç un equip molt jove i molt renovat respecte a la temporada passada. Com l’anterior curs, ha començat donant una molt bona imatge i aconseguint uns molt bons resultats que ara ha de ser capaç de mantenir. El Nàstic, per la seva banda, amb Dani Vidal al capdavant, està tractant d’adaptar un model que es va demostrar exitós a una plantilla que després de l’estiu ha quedat deteriorada.