Un Nàstic de dolç posa el rumb cap a Sestao

Els tarragonins afronten el duel conscients de la importància del moment i amb el reforç d’haver firmat el millor partit de la temporada

El Sestao River van golejar per 1-5 l'Osasuna Promesas a Tajonar en la jornada passada. FOTO: @Osasuna_Tajonar

Ni el més optimista dels aficionats, jugadors o cos tècnic granes era capaç d’imaginar un partit com el que es va viure el darrer cap de setmana al Nou Estadi. Amb més de 10.000 persones a la graderia, i contra el que era el segon millor equip de la categoria, els tarragonins van firmar un partir pel record. La victòria per cinc gols a un, va ser una demostració de la capacitat que té aquest equip de no només guanyar, sinó dominar fins i tot als millors equips de la categoria.

El matx va culminar un mes de març que ha disparat la il·lusió a tota Tarragona. Dels cinc partits disputats el Nàstic no n’ha perdut cap, firmant un balanç de tres victòries i dos empats —només superat per un Ourense que ha guanyat quatre de cinc. Resultats que tot i arribar abans que el joc, han donat a l’equip la confiança necessària per anar guanyant el seu millor nivell. Contra la Ponfe es va veure aquell Nàstic capaç de dominar i sentir-se còmode tant amb pilota com sense. Una versió que fa recordar la dels millors moments de la temporada passada.

Però els tarragonins no són els únics que venen de firmar el seu millor matx de la temporada.  El Sestao River va signar exactament el mateix resultat que els granes aquesta darrera jornada —amb el valor afegit de fer-ho fora de casa. Van derrotar a un rival directe com Osasuna Promeses, i es tornen a apropar a la permanència després de perdre només un dels darrers sis. L’objectiu el marca el Real Unió amb només tres punts més que els biscaïns —37 i 34 respectivament.

Per aconseguir-ho, però, els bascs hauran de millorar una faceta ofensiva que fa patir. Tot i el que un pugui pensar després de la maneta de la darrera jornada, els verds-i-negres eren fins llavors l’equip menys golejador de la categoria. Amb 24 en les 29 jornades fins llavors disputades, era junt amb Ourense els dos únics equips amb menys gols anotats que partits disputats. Però tot i la golejada, els números continuen sent preocupants, tant en la generació —17è en gols esperats (1,32xG)— com en l’execució —19è en gols anotats (1pp). Necessitat de millora ofensiva, que no ha d’anar en detriment d’un rendiment defensiu propi dels millors equips de la categoria. 

Un rendiment defensiu que el Nàstic va viure de primera mà, sobretot fonamentat en la figura de Iago Herrerín. El porter va ser l’MVP del partit de la primera volta que va enfrontar a biscaïns i tarragonins. Amb set aturades el bilbaí va aturar l’ofensiva grana —superant la seva mitja de 2,6 parades per partit. Tot i que l’equip ha estat sòlid, 8è amb menys gols generats en contra —1,37 xGC per partit—, la figura del porter ha estat clau per convertir l’equip en el 6è equip menys golejat.

Però el que ha determinat la temporada dels biscaïns ha estat el seu pèssim rendiment com a local. Els verds-i-negres són l’únic equip que ha sumat menys punts que partits ha disputat a casa —amb 14 punts en 15 partits. Han perdut gairebé la meitat dels partits, amb set derrotes, la xifra més alta de la categoria. Tot i que l’equip si està mantenint el nivell defensiu, està patint una greu crisi golejadora, tònica general que s’accentua encara més a casa.

Per tant, malgrat el que diu la classificació, els biscaïns són un equip molt dur de batre. Una solidesa que a Sestao ha trontollat molt més, vicissitud que ha d’aprofitar un Nàstic que arriba en el seu millor moment. Els granes van tornar a fer gala de la seva capacitat ofensiva i de la solidesa que ha de caracteritzar l’equip si vol continuar aspirant a l’ascens. Tot i que encara queda molt, la il·lusió s’ha estès per Tarragona, que és conscient de la capacitat d’un equip que torna a somiar amb tot.