Un partit per esvair tots els dubtes

La derrota a casa contra l’Unionistas ha encès les alarmes en un moment decisiu de la temporada; cal, però, recuperar l’alè per a una visita clau a Ponferrada

Els tarragonins, que no travessaven una bona ratxa, van perdre contra l’Unionistas el segon partit a casa de la temporada. El matx va tornar a generar molts dubtes al voltant del joc i la solvència de l’equip, que, durant molts trams de la temporada, si havia demostrat res era seguretat i eficiència. Cal recuperar tals qualitats per afrontar un moment decisiu de la temporada, i el repte més proper és una visita a Ponferrada contra un dels cinc candidats a fer-se amb les places d’ascens.

Dinàmiques

Les dinàmiques dels dos equips en els darrers partits han estat molt semblants, tot ocupant el top 3 de la classificació en les darreres jornades. Tanmateix, només han aconseguit guanyar un partit en les últimes cinc jornades, i els de Tarragona i els de Ponferrada han caigut a la quarta i cinquena plaça, respectivament. N’han sortit afavorits, així, tres equips que no han perdut cap partit dels darrers cinc: Deportivo, Barça B i Celta Fortuna, que ocupen en aquest ordre les tres primeres places.

I no només això, sinó que a més, ambdós equips acumulen dos empats i una derrota en els últims tres partits disputats. Casualment, tots dos van perdre la darrera jornada contra equips de la part mitjana-baixa de la taula —de forma justa, amb dos partits en què es van veure molt superats. Les males sensacions al marge dels resultats són el que preocupa a l’aficionat de tots dos conjunts, tenint en compte el moment de la temporada en què es troben.

De totes maneres, és adient remarcar que no es poden jutjar per un mal moment, ja que si precisament ocupen les places que ocupen en la classificació és per la seva regularitat. Tots dos equips són els menys golejats de la categoria, i a través d’una gran efectivitat defensiva han aconseguit ser molt competitius al llarg de tota la temporada. I, de fet, aquest partit pot servir per retrobar les sensacions que ambdós han demostrat amb el pas dels mesos.

El rival

Tot i el mal moment que viu l’equip, no es pot dubtar d’un club que ha estat lluitant per les primeres places tots aquests mesos, un balanç que sembla que no va ser suficient per a la directiva i l’afició, fartes del mal joc i de les males sensacions del conjunt. Això va provocar que fa poc més d’una setmana, el que fins ara havia estat l’entrenador de l’equip —Iñígo Vélez— fos sorprenentment destituït, donat que a les males sensacions s’hi va sumar una mala ratxa de resultats.

Això ha desencadenat en l’arribada de Juanfran —que ja havia entrenat anteriorment l'equip—, un entrenador que no només arriba amb la pressió de millorar els resultats i d’intentar aconseguir l’objectiu de l’ascens, sinó també de fer-ho amb una millora en el joc. És un canvi ja de per si complicat, i encara ho és més tenint en compte la inexistent adaptació que tindrà a l’equip per l’alçada de la temporada en la qual es troba.

Fins que no arribi aquest canvi, però, és clar que la Ponferradina no es troba a la posició en la classificació que es troba gràcies a un joc ofensiu i molt propositiu. L’equip ha basat el seu èxit en un plantejament molt semblant al dels tarragonins, amb una gran eficàcia defensiva i un encert en atac bo, tot i que inferior a la resta d’equips de la part alta. De fet, després de la Cultu, els de Tarragona i els de Ponferrada són el segon i el tercer equip menys golejador d’entre els vuit primers classificats.

La situació en defensa, en canvi, és excel·lent. Tots dos equips han encaixat disset gols en vint-i-vuit jornades, i són els dos menys golejats de la categoria. Tot i la petita variació de sistema —tarragonins amb un 4-2-3-1 i els de Ponferrada amb un 4-4-2—, ambdós proposen blocs baixos ferms, però sempre amb la intenció de buscar contraatacs i transicions ràpides, gràcies a extrems molt mòbils i veloços, a banda d’aprofitar perfectament la pilota parada, un valor clau per a tots dos equips.

Aquest bon rendiment, al marge del bon funcionament estructural de l’equip, també recau en certs noms propis. Andrés Prieto a la porteria i Thomas Carrique al lateral dret han estat els més fixos a les alineacions, en ser claus i acumular més de dos mil dos-cents minuts per cap. Altres grans figures defensives de l’equip han estat Antonio Leal i Kevin Sibille a l’eix central i Andoni López i Javi Lancho alternant el lateral esquerre.

El centre del camp té noms i cognoms: Markel Lozano, mig-centre inamovible i el segon amb més minuts de tota la plantilla, normalment acompanyat de James Igbekeme, tot i que Pablo Clavería també ha comptat amb cert protagonisme. Finalment, en atac és on hi ha menys continuïtat, donat els dubtes pel que fa al rendiment ofensiu general de l’equip. Tot i això, Ernesto Gómez i Raúl Dacosta, des dels extrems, han estat els més regulars i els més habituals en els onzes.

Pla de partit

Pel que fa al possible pla de partit, cal ressaltar que tots dos equips juguen en escenaris poc favorables. Els tarragonins, amb un rendiment molt millor com a locals, s’han de desplaçar lluny del Nou Estadi Costa Daurada; els d’El Bierzo, en canvi, han rendit millor com a visitants i ara han de defensar el seu fortí a l'Estadi Municipal “El Toralín”.

Amb tot, els factors que segurament marcaran el partit seran les emocions i la por. Tots dos equips arriben en dinàmiques lleugerament preocupants, sobretot tenint en compte el moment de la temporada en què es troben i la poca possibilitat de maniobra que tindran. Per això serà clau veure com tots dos equips enfoquen un partit que serà clau, així com determinar si prioritzen buscar la victòria o evitar una derrota que pot ser un punt d’inflexió en la temporada.