Una final per retornar Tarragona al futbol professional

El Nàstic rep el Màlaga al Nou Estadi en la tornada de la final de promoció d’ascens a Segona Divisió

Tarragona serà l’escenari en què el Nàstic, cinc anys després de la seva última participació a Segona Divisió, optarà a tornar a la categoria de plata. Tot i el marcador en contra de l’anada, els tarragonins tenen l’ascens a només un gol de diferència gràcies al nou sistema de play-offs. En cas d’empat en el global, els tarragonins seran equip de la Lliga Hypermotion, i per tant els val guanyar per la mínima.

Però, què podem esperar del partit d’avui? Està clar que a l’hora d’intentar imaginar un possible partit entre tots dos equips només cal remuntar-se al dissabte passat. Ambdós van enfrontar-se en un partit que, tot i el resultat, va estar marcat per la por i la sensació de no voler perdre l’eliminatòria. Finalment, els malaguenys es van imposar amb una victòria per dos gols a un que els dona un lleuger avantatge en l'eliminatòria.

En aquest sentit, Javi Muñoz —periodista de la Cadena Ser andalusa—, en una entrevista per a NàsticDigital, destacava la importància que pot tenir l’inici en el desenvolupament del partit. Pot ser clau, sobretot en l’actitud i la gestió emocional de tots equips, en com és capaç el Màlaga d’administrar l’avantatge aconseguit a l’anada. Si el Nàstic pot sortir com a tots els grans partits a casa i aconsegueix un gol, els malaguenys poden començar a perdre la paciència i la tranquil·litat conscient de la necessitat de marcar un gol.

En canvi, si el Nàstic no és capaç de veure porteria, o fins i tot ho fa el Màlaga, la vicissitud pot ser totalment oposada. Els tarragonins, a l’anada ja van acusar a partir del minut seixanta la falta de fluïdesa i efectivitat ofensiva. I, a la vegada, els malaguenys van demostrar molta suficiència defensant el resultat a través de la possessió, en cas de ser necessari, de tancar-se enrere, un context que, tal com Javi Muñoz ha comentat, ha afavorit i ha donat molt bons resultats als andalusos.

Aquesta comoditat dels malaguenys defensant a camp propi pot ser, precisament, una altra clau del partit. Si el Nàstic, amb un Nou Estadi ple de gom a gom i conscient de la necessitat de marcar un gol, decideix fer-se amb la iniciativa, el Màlaga difícilment s’oposarà. L’equip  de Pellicer ha demostrat durant tota la temporada que, com més còmode es troba, és amb un bloc baix a l’expectativa que surt de forma ràpida i vertical quan recupera la pilota.

Els jugadors del Nàstic celebrant el gol de Concha, amb els aficionats desplaçats a Màlaga de fons. FOTO: Max Fortuny

Tanmateix, hi ha un factor força significatiu que ha de convidar a l'optimisme dels granes. El Nàstic va jugar un partit normalet tirant a dolent, en comparació amb altres grans actuacions dels granes, contra un gran Màlaga al qual pràcticament tot li va sortir bé. Així i tot, els malaguenys van guanyar per la mínima i des del punt de penal, una demostració de com els tarragonins, excepte en matxs molt puntuals, han competit en tots i cada un dels partits que han disputat aquesta temporada.

Amb un bitllet a Segona Divisió en joc, amb un Nou Estadi ple fins a la bandera, i amb una ciutat totalment bolcada per l’equip, és molt difícil imaginar un Nàstic pitjor que el de La Rosaleda. Els tarragonins, quan van pressionar el rival, van fer mal a un Màlaga que, fruit del cansament grana, va tindre poca oposició. Però avui no hi ha cansament, dubte o desídia que valgui, avui tota una ciutat es juga tornar a formar part del futbol professional, una ciutat que gràcies al seu equip ha tornat a creure en un somni que semblava llunyà, però que cinc anys després sembla més a prop que mai.