Una oportunitat única

L’equip tarragoní viatja aquest diumenge a Vigo per a enfrontar-se al líder, el Celta Fortuna. Una victòria grana posaria les places d’ascens cap per avall

La primera volta arriba al final, i quina millor manera que amb un duel directe per les places d’ascens. La dinovena jornada enfrontarà el millor local contra el millor visitant —tarragonins i viguesos, respectivament—, però en aquest cas, amb els papers invertits. Tots dos equips arriben a la fita conscients de la importància d’un partit que pot arribar a ser clau en el futur de la categoria.

Dinàmiques

Encara més, també pot arribar a ser important donades les dues dinàmiques tan positives que tots dos equips arrosseguen. En els últims cinc partits, tarragonins i viguesos han sumat dotze dels quinze punts possibles, un fet que els ha catapultat a les primeres posicions. El Nàstic, després d’un tram complicat de la temporada, en el qual havia caigut fins a la vuitena posició, ha tornat a les posicions de play-off. Però fins i tot en cas de victòria, podria posar-se a quatre punts del líder, en cas que la Ponferradina guanyés, o a tres, en cas que empatés o perdés.

Per un altre cantó, el Celta Fortuna —sens dubte una de les revelacions de la temporada— ja és un dels ferms candidats a fer-se amb l’ascens directe. Després d’un inici complicat en què va perdre dos dels primers quatre partits, des de la vuitena jornada ha guanyat vuit dels últims deu partits. Per aquest motiu no ha caigut de les posicions de play-off des de llavors, i fins i tot ha estat encapçalant la classificació en les últimes jornades.

El rival

La bona dinàmica i els bons resultats, però, tenen una explicació: el gran potencial ofensiu que l’equip vigués està demostrant aquesta temporada. Sens dubte és la senya d’identitat d’un equip molt jove que, a través d’un futbol molt propositiu, està aconseguint revolucionar la categoria. El Celta Fortuna és l’únic equip que ha superat la trentena de gols, amb un total de trenta-tres, només seguit pel Real Unión, que n’ha fet vint-i-vuit.

El joc ofensiu que proposen, tenint en compte els cànons de la categoria, sorprèn i es diferencia de la majoria dels equips, que acostumen a prioritzar la seguretat defensiva envers l’atac. I a diferència de la major part dels equips —amb clares referències ofensives—, el conjunt vigués ofereix moltes alternatives. Un total de cinc jugadors han generat cinc o més participacions de gol al llarg de la temporada, una dada que reflecteix la gran dificultat de contrarestar una ofensiva amb tantes opcions.

Els més destacats en aquesta parcel·la són Miguel Román, que, tot i ser migcentre, ja acumula cinc participacions de gol i més de mil dos-cents minuts jugats; i Raúl Blanco, el gran generador ofensiu d’aquest equip, que juga a mig camp, però en una posició molt més ofensiva, i que suma cinc assistències i 5 gols en poc més de mil cent minuts. 

Pel que fa als perfils d'atac, la tripleta configurada per Alfon González —l’extrem esquerra—, Pablo Durán —el davanter centre—, i Hugo Álvarez —l’extrem dret—, destaca per sobre de la resta. Tots tres han generat nou, sis i vuit participacions de gol respectivament, sumant així vint-i-tres participacions de gol entre tots. Aquest bon rendiment s’ha traduït en els onzes, dels quals han estat gairebé inamovibles, ja que tots tres acumulen més de mil minuts. 

Tanmateix, el bon funcionament en atac ha anat en detriment d’un rendiment defensiu que no ha acabat de ser encertat. Tot i anar a líder, dels del top sis de la competició és l’equip que més gols ha encaixat, amb un total de dinou, quatre més que els dos que el segueixen —Reial Societat i RC Deportivo, amb quinze gols ambdós.  Com és edivent, aquesta situació ha provocat inestabilitat i canvis en la defensa de l’equip vigués.

Un gran símptoma de la situació defensiva que viu l’equip és, precisament, que en els darrers partits, dos dels tres centrals amb els quals acostuma a jugar són mig centres reconvertits. Yoel Lago i Manu Fernández s’han fet un espai a l’onze en una demarcació que, tot i conèixer, no era inicialment la seva. Tals aparicions han coincidit amb la de Cesar Fernández a la porteria, que també s’ha fet un lloc després de no jugar en tota la temporada.

I el més curiós és que, després dels problemes que ha viscut l’equip, amb l’aparició d’aquests tres nous jugadors a la defensa han aconseguit tres porteries a zero consecutives en els darrers tres partits. Els tres han estat acompanyats per jugadors més habituals com Javi Rueda i Joel Lopéz als laterals i Javi Rodríguez alternant les posicions de banda amb la de central. Els tres sumen més de mil minuts aquesta temporada i estan molt consolidats a l’onze.

Pla de partit

En definitiva, aquest diumenge es viurà un partit clau en la temporada de dos dels favorits a fer-se amb l’ascens. Tots dos equips destaquen precisament en aquells aspectes en què l’altre pateix, i viceversa. Un és el millor local i l’altre el millor visitant; un és el millor equip ofensiu i l’altre el millor en defensa.

És per això que cal esperar un partit amb plantejaments molt contraris i a la vegada summament compatibles. Els viguesos plantegen un futbol ofensiu en què la pilota és la protagonista i en què tracta de sumar a través d’anotar més gols que el rival. En canvi, els tarragonins pretenen tot el contrari: a través de l’estabilitat i la seguretat defensiva, intentar encaixar menys que el rival. Per tant, cal esperar un dels millors partits que es poden veure a la categoria, en el qual dos grans equips s’enfrontaran en un duel directe per les places d’ascens.