Viatge a Sestao per continuar somiant

El Nàstic recupera el lideratge catorze jornades després i es converteix en l’equip més en ratxa de la categoria, una dinàmica que el rocós Sestao River posarà a prova

L’equip basc, tot i haver sumat contra els cinc primers classificats aquesta temporada —amb quatre empats i una victòria—, no acaba d’adaptar-se a la nova categoria. Això l’ha portat a ocupar la divuitena plaça i a ser habitual en les places de descens. El Nàstic, en canvi, sembla que per fi ha trobat la tecla i comença a veure, cada cop més a prop, un possible ascens a la categoria de plata, i, ¿per què no?, de forma directa.

Dinàmiques

Aquest resum de la temporada de tots dos equips representa molt bé de quina manera arriben al partit que els enfrontarà en la vint-i-quatrena jornada de lliga. Els bascs, recentment ascendits a la categoria, i amb més de vint noves incorporacions en les dues últimes finestres de fitxatges, han estat sumits en una inestabilitat constant. Tot i ser un equip rocós i defensivament acceptable, els problemes ofensius l’han condemnat durant tota la temporada.

Pel que fa al moment concret de la temporada, fins a la darrera jornada arribaven en una dinàmica força positiva, amb la qual havien aconseguit sumar en els quatre últims partits. Un d’aquests matxs va ser contra el segon classificat, la Ponferradina, que no va ser capaç de passar de l’empat contra els bascos. Tanmateix, la dura derrota contra el Fuenla en la darrera jornada ha tornat a generar les males sensacions que l’equip ha arrossegat durant gran part de la temporada.

Per la seva part, el Nàstic arriba en la que segurament és una de les millors ratxes de la temporada, sent capaç de sumar vint-i-dos dels vint-i-quatre punts possibles. L’equip tarragoní ha pogut mantenir l’excel·lent nivell defensiu que ha practicat durant tota la temporada, amb un major encert en atac. D’aquesta manera, s’ha retrobat, i de quina manera!, amb els resultats i les bones sensacions donades durant el primer tram de temporada, fet que els ha retornat a la primera posició.

El rival

L’equip basc, tot i ser un habitual de la Segona Divisió B, mai havia jugat en l'homònima actualment coneguda com a Primera Federació. L’ascens es va produir en la darrera temporada, gràcies a una campanya excel·lent que els va donar l’accés directe. Però l’equip que va aconseguir la pujada va canviar radicalment durant el mercat d’estiu, i ho ha continuat fent en aquest mercat d’hivern, amb dues finestres de les quals han arribat més de vint noves incorporacions —considerant jugadors retornats de cessions, clàusules de compra executades i jugadors incorporats del planter.

Són dues circumstàncies molt especials que no han ajudat a donar estabilitat a un equip que, excepte en la primera jornada, no ha estat capaç de sortir de la zona de descens. Això no obstant, en certa manera, la situació en la classificació i els resultats obtinguts desvirtuen la realitat competitiva de l’equip. El Sestao River ha estat capaç de sumar contra els cinc equips que actualment ocupen les cinc primeres posicions —el Nàstic entre ells—, amb un total de quatre empats i una victòria —contra el Celta Fortuna.

Aquests resultats a l’abast de molt pocs equips demostren el caire competitiu que l’equip ha tingut durant tota la temporada; una competitivitat construïda, sobretot, a través d’una defensa molt rocosa que, en set partits contra els cinc primers classificats, només ha encaixat cinc gols. Tals registres contrasten amb els aconseguits contra rivals directes, Sabadell, Tarazona i SD Logroñés, tres dels últims classificats que els han marcat tres gols en un mateix partit. 

Totes dues realitats mostren la irregularitat a la qual s’han abonat els bascos, i permeten entendre el ritme tan baix de puntuació que han tingut durant tota la temporada, al qual se suma la mala situació ofensiva que viu l’equip —és el segon menys golejador de la categoria i el segon amb la pitjor diferència de gols. Només Aitor Aranzabe, extrem esquerrà, ha aconseguit veure porteria cinc cops o més, una demostració de la sequera golejadora que pateixen els de Biscaia.

Pel que fa al sistema i a la possible alineació d’aquest diumenge, tot i les alternances entre sistemes amb quatre o cinc defenses, l’entrenador sembla haver-se decantat per la defensa de quatre, un sistema en què Gaizka Martínez i Antxón Jaso semblen inamovibles al centre de la defensa, igual que Sergi Puig a la porteria i Markel Extxebarría al lateral dret. La regularitat en les alineacions l’han tingut en les darreres cinc jornades només Ibai Sanz en punta i Jon Guruzeta al mig del camp.

Pla de partit

A l’hora d’imaginar un pla de partit, cal remuntar-se al partit que va enfrontar tots dos equips en la primera volta, en aquest cas al Nou Estadi Costa Daurada. Va ser un partit que, tot i el camp de localització, pot servir com a exemple d’un transcurs esperable per part de tots dos equips. Des del primer moment, els tarragonins van fer-se amb el domini de la pilota i la iniciativa, un guió amb el qual els bascos no estan gens incòmodes. I, tot i controlar el partit i generar cert perill, el Nàstic no va ser capaç de perforar la porteria dels de Sestao, que van tindre pocs apropaments, a la contra i a pilota parada.

És un possible pla de partit, que, tenint en compte els darrers jocs d’ambdós equips, no sembla gaire llunyà al que es viurà aquest diumenge al Campo de Fútbol Las Llanas. Si això és el que acaba succeint, serà clau l’efectivitat que els tarragonins siguin capaços de tindre en les poques ocasions clares que presumiblement tindran, uns registres en els quals l’equip grana ha millorat molt en aquesta segona volta, i que fan ser optimistes d’una possible victòria tarragonina a Sestao.