Visita molt especial a Tajonar

El Nàstic s’enfronta a l’Osasuna Promesas en el primer partit de Roberto Torres, el flamant fitxatge dels grana d’aquest hivern

Els pamplonesos en la darrera jornada, en la qual van caure per 3-1 a l’Anxo Carro. FOTO: Osasuna.

Els de Dani Vidal afronten de la millor manera possible el segon dels tres partits consecutius que disputaran contra tres dels filials de la categoria. Ho afronten bé per la grann victòria del darrer dissabte a Balaidos, on el Nàstic va derrotar per la mínima el Celta Fortuna i va fer gala de la solidesa i l’eficàcia que pot oferir. Però va ser diumenge que els ànims es van disparar, pocs instants després que saltes la notícia del flamant fitxatge de Roberto Torres. La llegenda vermellona a la categoria reina aterrava a Tarragona per reforçar la medul·lar i aportar encara més competitivitat a la plantilla.

Les dues grans notícies arriben en un moment clau de la competició, un moment en què el Nàstic ja sap el que és marcar la diferència, com va fer ara fa un any. La següent prova serà l’Osasuna Promesas, un dels equips més polaritzats de la categoria, sumit en una dinàmica cada cop més complicada. Tot i estar a només un punt del quinzè classificat —la Gimnàstica Segoviana, que marca la permanència— és dinovè, amb 24 punts i la tercera pitjor diferencia de gols (-13).

La situació alarmant és fruit de patir l’habitual simptomatologia en la mala dinàmica d’un filial. Joc ofensiu vistós, però poc eficaç; poca solidesa i organització defensiva, i inconsistència a l’hora de tancar partits o gestionar avantatges. El millor exemple d’això va ser el darrer partit, en què els vermellons van perdre per tres gols a un a l’Anxo Carro. Com el mateix entrenador, Santi Castillejo, va declarar instants després del partit, malgrat el bon inici del matx, no van saber gestionar l’avantatge a causa del forat defensiu que té l’equip —és, concretament, el tercer pitjor registre defensiu de la competició, amb 36 gols encaixats, gairebé dos per partit.

Però els problemes no són només en camp propi, ja que un registre ofensiu de 23 gols —el cinquè pitjor de la competició— ínfimament superior al gol per partit no permet compensar les dificultats defensives. Tot i que cal remarcar que, més que un problema de generació, els vermellons tenen un problema d’eficàcia. Són el desè equip en xG (gols esperats), però dels 1,48 xG per partit —segons dades de FootyStats— només en transformen un terç. 

Així i tot, els pamplonesos han guanyat set partits, un registre de victòries superior al de set equips de la categoria. Tanmateix, tal com s’ha mencionat anteriorment, és un equip molt polaritzat. Els vermellons acumulen el nombre més gran de derrotes de la competició, 12 en 22 partits. Per tant, és superior al 50%. De fet, és l’únic equip que ha empatat menys de quatre partits aquesta temporada, cosa que provoca que gairebé només sigui capaç de sumar a través de victòries.

En definitiva, l’Osasuna Promesas està patint tots els símptomes negatius habituals propis dels filials. És una situació que, en veure el nombre de victòries de l’equip, es pot revertir, ja que hi ha prou talent per a fer-ho, però requerirà un esforç mental i tàctic molt gran, això d’equilibrar un funcionament tan polaritzat. En aquest sentit, el Nàstic va demostrar el darrer partit que comença a trobar totes aquestes garanties que manquen als pamplonesos, unes grans sensacions a les quals cal sumar la flamant incorporació de Roberto Torres, que viurà un partit molt especial en tornar a la que va ser casa seva.