Una final amb balanç positiu

El Nàstic es retroba amb la Reial Societat B, amb el qual guarda bon average

Marc Fernández en la sisena jornada al Nou Estadi. FOTO: Víctor Mallafré.

Un any després de la catàstrofe davant el Màlaga, el Gimnàstic torna a estar a la final de la promoció d’ascens. Sembla que estigui escrit. Les llàgrimes de tristor d’aquell 22 de juny de  2024 es poden convertir en llàgrimes d’alegria tres-cents seixanta-cinc dies més tard a Donosti. Perquè aquest cop se les veurà amb un dels millors filials de la categoria, la Reial Societat “B”. Malgrat jugar amb el factor camp en contra, i que, en cas d’empat, serien els txuri-urdin els beneficiats, la bona notícia és que els granes ja coneixen el rival i guarden un balanç positiu pel que fa als partits disputats durant la lliga regular.

El primer enfrontament entre tarragonins i bascs es va donar a la sisena jornada de lliga, al Nou Estadi. El conjunt d’aleshores Dani Vidal venia de caure a Barakaldo i necessitava retrobar sensacions. Així i tot, el partit no va començar de la millor manera pels grana, ja que van encaixar un gol molt matiner. Aquella tarda, però, portava escrita un nom: Antoñín Cortés. Una rematada, amb un pèl de fortuna, des de la frontal de l’àrea va servir per igualar el marcador pocs minuts després del gol visitant. El malagueny també va ser el principal protagonista del segon gol grana, quan una centrada molt precisa de Narro per banda esquerra va ser enfonsaada a la xarxa de gol muntanya pel davanter andalús. El Gimnàstic va completar així una excel·lent primera part, amb remuntada inclosa.

A la segona meitat, els rols es van intercanviar, i el filial basc va passar a ser l’amo i senyor del partit, i sense agredir en excés l’àrea del Nàstic, es va anar apropiant de la possessió. Els tarragonins van acabar demanant l’hora però amb tres punts més al sac.

Unai Dufur en un duel de la segona volta a Donosti. FOTO: Reial Societat.

En canvi, a la segona volta no tot van ser roses i violes. La Reial Societat va bombardejar la porteria de Varo a través de xuts llunyans que el porter canongí va anar aturant i desviant. Els granes es defensaven i corrien quan podien. Amb les taules a la mitja part, el filial blanc-i-blau va prémer l’accelerador en el segon temps i va aconseguir avançar-se amb un golàs de Mikel Goti mitjançant la tàctica de la primera part. Els homes de Dani Vidal ho veien pelut per empatar, perquè les arribades a la porteria rival eren comptades, però la fortuna va trucar a la porta. En un córner, la pilota va parar als peus de Concha. Amb la seva magnífica cama esquerra va fer sobrevolar un globus per l’àrea i la cantada del porter local es va sentir des de Bilbao.

El matx va acabar amb un empat a un que deixava un gust agredolç per les males sensacions que va donar l’equip, però també pel mèrit d’aconseguir empatar en un estadi complicat.

El balanç en lliga regular és positiu: si el Nàstic repeteix resultats, serà equip de Segona Divisió. Els nervis, però, passen factura, i aquest factor pot jugar molt a favor dels tarragonins. Un Nou Estadi ple de gom a gom és un infern, i davant una plantilla tan jove com la del Sanse pot influir de cara a bé. Sí que és veritat, però, que amb el nou plantejament de Luis César els partits seran diferents, i el Gimnàstic haurà de ser tan eficaç com sigui possible per no haver de patir a Donosti, així com va fer a Múrcia.